“The other voice” by Kathryn Hart I

The other voice” by Kathryn Hart. Sala Coll Alas (art room) 

   Meeting with the art students (Maria Enríquez and Escolàpies, Gandia)

All the pieces in the installation interact through the art room like a network paying homage to the lights and shadows of the strong women who lived in the Renaissance. In this exhibition, the artist thought especially about the historical women who belong to the Borgia family linked to the city of Gandia. Among them, we can mention Lucrecia Borja and Maria Enríquez.

Despite the fact that we can observe a restrictive range of colors, we could say it becomes lively and colorful because it transmits a peaceful and relaxed feeling which helps the viewer to go deeper into the meaning that the artist suggests in this work.

This is an opportunity to think of what we believe is important in our society: the criticism, the reflexion, the way of living… that is what the classics did and what Kathryn  Hart proposes speaking about the women in the Renaissance. I personally think this is the most important task that art has or its goal in society. The artist encourages us through her work to go far away from these times of superficial approach to knowledge. And another aspect to take into account is that the entire installation also invites us to look inside ourselves, what can we do in a personal way where everyone has to build an interior world for themselves. We could say, the more we do it the better we will feel.

The shadows imply community. The woman has a public voice, she is not anybody’s property. But this voice, what’s more, transforms itself in rumor. Everything is weaved and the message spreads everywhere. An embryonic effect, let’s say, organic. Everything becomes transformed. The knots have an important effect on the installation, a scientific meaning, transmitted from her father, a surgeon. Through a piece that Kathryn compares with a mother-tongue, she cheers the students on to enrich and complete it. We must fight against negativity and stereotypes. In this sense, people inside the installation interact with photographs in negative where they can be reflected.

Piece “Mother-tongue”

It is an opportunity to be present and live a first-hand experience seeing the connections between the students, from secondary school in Gandia, and Kathryn Hart, the artist. Moreover, If we pay attention carefully, we will recognize the materials Kathryn has used as materials that belong to our cultural context and environment: recycled objects, ink, iron, resins, sand from the beach and so on. Amanda Cerdà was the person in charge to translate Kathryn’s words to the students. If it had not been for her help the session could not have worked successfully. 

The idea everybody was told has to do with creating a joyful place in the art room rather than a traditional artistic action. The students will be able to create in situ something  new to complete the piece thanks to a second and last session. Remember that the exhibition consists of a total installation which occupies the room completely. 

The last sense of the installation is to be constructed by the viewer. It is a social process that mixes up life and a certain period of time, the Renaissance. And all that becomes part of the viewer’s life as well. They participate in the production of the artwork, in the process Kathryn Hart engaged all of us in a continuous narrative.

There is no doubt whatsoever that meetings and activities like these ones always sum and bring ideas to encourage and motivate everybody. Anyway, having said that, this complicity needs to believe in their possibilities and be concrete in real actions, step by step, but with conviction. We are looking forward to the second session to see the final result and the complete piece with all the materials and ideas the students will propose.

My background as a sociologist is always present in all the approaches that I make to try to understand contemporary art. The artistic meaning is often a response to something and something is often a problem. In this way, the answer is never a single answer, never. We must explore a variety of perspectives on what art can do today. Contemporary art lets us experience the world from other perspectives. The works usually present ideas rather than solutions, and this exhibition in particular opens a window related to making people attracted to the art room “Coll Alas” based on meetings, speeches, students activities and so on.

Contemporary art helps our community to show and make visible the social problems we have to face as a free and democratic society, and in this proposal in particular, Kathryn Hart stresses the social and vital civic role of women in our western societies that is not completed yet. So if we take for granted that an artist’s action implies a political action we must not forget fighting so as not to allow anybody remains behind. Because if we accept the fact that not everybody deserves the same right to be equal we will become an unworthy society.

Finally, we could say that Kathryn Hart, like many other contemporary artists, seeks to provoke through her work an interior dialogue with ourselves and to open a debate with our community. These experiences which come from artistic works create new relations with the public in order to make more understandable our own lives and the society we live in.

The gift that Kathryn Hart has given to Gandia’s citizens could end like a dream which says: “I’m still here. Will you remember me when I’m gone?”

Salvador Ferrer Alemany

Teacher and sociologist

Text en valencià

Totes les peces en la instal·lació interactuen a manera de xarxa per tota la sala d’exposicions retent homenatge tant a les llums com les ombres de les dones importants que van viure al Renaixement. En aquesta exposició, l’artista pensa especialment amb les dones que van jugar un paper històric, dones que pertanyen en aquest cas a la família Borja, família amb forts lligams a la ciutat de Gandia. Entre elles, cal destacar Lucrecia Borja i Maria Enríquez.

Malgrat el fet que s’observa una gamma restrictiva de colors, podríem dir al mateix temps que resulta força viva i impactant, ja que transmet una sensació de pau i relaxació que ajuda l’espectador a aprofundir en tot el que ens proposa l’artista.

Aquesta és una oportunitat per a reflexionar al voltant del que realment importa en la nostra societat: la crítica, la reflexió, la manera de viure… el que els clàssics feren i el que Kathryn Hart proposa, en el seu cas, al parlar sobre la dona en el Renaixement o en l’actualitat. Personalment pense que és la tasca més important que l’art realitza, la funció que du a terme en la societat. L’artista a través de la seua obra ens incita a anar-hi més enllà d’aquest temps de superficialitat que ens ha tocat de viure per tal d’abastar el coneixement. Un altre aspecte més que cal ressaltar és que tota la instal·lació ens convida a mirar dintre de nosaltres, on podem arribar totes i tots per a construir un món interior propi. Per tant, com més ho intentem millor ens sentirem.

Les ombres impliquen comunitat. La dona té una veu pública, no és propietat de ningú. Però eixa veu també pot transformar-se en rumor. Tot es troba teixit i el missatge es transmet per tot arreu. Un efecte embrionari, si més no, orgànic. Tot acaba transformat. Els nucs tenen un paper cabdal en la instal·lació, un sentit científic, heretat del pare cirurgià de l’artista. En una obra que Kathryn compara amb la llengua materna anima els estudiants a enriquir-la, a completar-la. Hem de ser capaços de lluitar contra la negativitat i l’estereotip. En aquest sentit, tota la gent dins de la instal·lació, a manera de metàfora, interactua amb les fotografies en negatiu on poden veure’s reflectits.

D’una banda ha estat una oportunitat poder presenciar de primera mà l’experiència  pedagògica veient les connexions construïdes entre els estudiants de secundària del batxillerat d’art i Kathryn Hart, l’artista. D’altra, si prestem atenció reconeixerem els materials que Kathryn ha emprat, materials que pertanyen al nostre context cultural i mediambiental: objectes reciclats, tinta, fil-ferro, resines, sorra de la platja, etcètera. Amanda Cerdà, com a gestora cultural de la sala Coll Alas, ha estat la persona responsable de traduir les paraules de Kathryn als estudiants. La seua ajuda ha resultat imprescindible per a l’èxit de la sessió.

La idea que tothom va rebre per part de l’artista va consistir a crear un espai idoni i motivador en la mateixa sala més que una acció artística tradicional. Els alumnes, en una segona  i última sessió, crearan in situ la peça comentada anteriorment. Cal recordar que l’exposició consisteix en una instal·lació que ocupa la sala per complet.

L’últim sentit d’aquesta instal·lació és la de ser construïda per l’espectador en un procés social que barreja vida, un període concret de la història, el Renaixement, i el paper que la dona juga en la societat. I tot esdevé també part de la vida de l’espectador. Ells participen en la producció de l’obra artística, en un procés on Kathryn Hart ens anima a totes i a tots en una narració coral continua.

No hi ha cap dubte que trobades i activitats com aquestes sempre sumen i aporten idees respecte a encoratjar i motivar tothom. Tanmateix, havent dit açò, aquesta complicitat necessita creure en les seues possibilitats i concretar-s’hi en accions reals, a poc a poc, però amb convicció. Esperarem amb expectació la segona sessió per contemplar el resultat final de l’obra completada amb les aportacions i materials que els estudiants proposen.

La meua formació com a sociòleg sempre ha estat present en totes les aproximacions que he realitzat en relació amb la comprensió de l’art contemporani. El sentit artístic és freqüentment una resposta a alguna cosa i aquesta és moltes vegades un problema. En aquest sentit, la resposta mai pot ser una resposta individual, mai. Hem d’explorar les múltiples perspectives on l’art pot actuar avui en dia. L’art contemporani ens permet experimentar el món des d’eixa multiplicitat de perspectives. Les obres normalment presenten idees més que solucions i aquesta exposició en particular obri una finestra quant a fer que la gent s’acoste a l’art, finestra que ens convida a participar en trobades, xarrades, activitats per als estudiants, etcètera.

L’art contemporani ajuda a les nostres comunitats a fer visible els problemes socials que cal enfrontar com a societat lliure i democràtica. Així, en aquesta proposta en concret, Kathryn Hart accentua el paper social i vital de les dones en les nostres societats occidentals, ja que encara no es troba en completa igualtat amb els homes. Si tenim present que tota acció artística implica una acció política no hem d’oblidar que cal lluitar i no permetre que ningú quede enrere. Perquè si acceptem la desigualtat, que no totes i tots tenim els mateixos drets per a la igualtat, mai aconseguirem la dignitat que precisa la nostra societat.

Finalment, podríem dir que Kathryn Hart, de la mateixa manera que altres artistes contemporanis, a través de les seues obres pensen a provocar un diàleg interior dins de l’espectador al mateix temps que un diàleg col·lectiu dintre de la nostra societat. Aquestes experiències des del procés artístic creen noves relacions amb el públic i ens ajuden a fer més comprensible el nostre món i la societat en què vivim.

El regal que l’artista nord-americana Kathryn Hart ha oferit a les veïnes i veïns de Gandia podria acabar com un somni que diguera: “Ací hi sóc encara. Em recordareu quan no hi siga?”

Salvador Ferrer Alemany

Educador i sociòleg

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s